S'ACOSTA SANT ANTONI!

AQUESTA SETMANA JA ESTEIM PREPARANT COSES DE SANT ANTONI...

PER COMENÇAR HEM NARRAT EL CONTE EL DIMONI SENSE BANYES:

VET AQUÍ QUE UNA VEGADA UNA NINA QUE NOMIA TONINA I UN NIN QUE NOMIA MIQUEL VAREN ANAR A LES CASES DE FORA VILA, DELS SEUS PADRINS, A FER MATANCES.

DESPRÉS DE JUGAR UNA ESTONA, EL SEU PADRÍ ELS VA ENCOMANARQUE ANASSIN A CERCAR TIONS I BRANQUES, PER PODER COMENÇAR A PREPARAR EL FOGUERÓ DE SANT ANTONI QUE SE CELEBRAVA AQUELL MATEIX VESPRE.

CAMINAREN FINS ARREPLEGAR UN BON GRAPAT DE BRANQUES, DE SOBTE SENTIREN UN RENOU QUE FEIA “CREC-CREC”, PAREIXIA COM SI QUALCÚ S’ACOSTÀS . TOT D’UNA ES VAREN GIRAR I VAREN DESCOBRIR UN DIMONI GROS, BANYUT I PELUT. EL DIMONI VA ALÇAR EL GARROT QUE DUIA A LA MÀ I ELS VA COMENÇAR A ENCALÇAR. NA TONINA I EN MIQUEL, QUE EREN MOLT VALENTS, ENVESTIREN A CÓRRER CAMES EM VALGUIN, MENTRE LI DEIEN: “NO ENS AGAFARÀS, CUL DE PEDAÇ, NO ENS AGAFARAS ETS EN BARRABÀS”.

BEN AVIAT, ELS INFANTS VAREN ARRIBAR A UNA COVA QUE TENIA UN FORAT PETIT. ELLS HI VAREN ENTRAR, PERÒ EL DIMONI, EN VOLER-HI PASSAR, CATACRAC, LES BANYES HI VA DEIXAR.

QUAN ELS INFANTS EL VAREN VEURE AMB AQUELL POSAT NO SE’N SABIEN AVENIR DE VEURE UN DIMONI SENSE BANYES, I RIENT A LES TOTES VAREN COMENÇAR A FER-LI BEFA DIENT-LI:

DIMONI BANYUT

A L’INFERN NO T’HAN VOLGUT;

HAS PASSAT PER UN FORAT

I LES BANYES T’HI HAN QUEDAT.

El DIMONI, EMPEGUEÏT, PLORA QUE PLORA, NO ES PODIA IMAGINAR QUE EN LLOC DE FER POR FES RIURE. A MÉS A MÉS, AQUELL VESPRE ERA LA NIT DE SANT ANTONI I ELL NO PODRIA ANAR A ESPANTAR, NI A BALLAR ALS FOGUERONS SENSE UNES BANYES.

A NA TONINA I A EN MIQUEL, QUE NO HAVIEN VIST MAI PLORAR UN DIMONI, ELS VA FER PENA, I VAREN DECIDIR AJUDAR-LO A TROBAR UNA SOLUCIÓ PER PODER BALLAR AQUELL VESPRE AMB UNES BONES BANYES; A MÉS, UN FOGUERÓ SENSE DIMONI NO TENIA GRÀCIA, POTSER FINS I TOT NO ES FARIA.

A POC A POC S’ACOSTAREN AL DIMONI I LI DIGUEREN:

     - NO PLORIS, NOSALTRES T’AJUDAREM!

TOTS TRES ES POSAREN A PENSAR, PENSA QUE ET PENSA, I EN MIQUEL DIGUÉ:

     - JA HO SÉ ! ET PODEM FERMAR LES BANYES AMB UNA CORDA.

PERÒ AIXÒ NO ELS HI VA ANAR BÉ.

DESPRÉS, NA TONINA VA DIR:

     - HEM DE CERCAR UNES BANYES NOVES, AQUESTES PESEN MASSA !

PENSAREN UNA ESTONA FINS QUE EN MIQUEL DIGUÉ:

     - JA HO TENC ! EL CAPELL DEL PADRÍ. SEGUR QUE NO EL TROBARÀ A FALTAR FINS QUE SIGUI L’ESTIU. VAIG A CERCAR-LO.

VA ANAR FINS A LES CASES I EN TORNAR JA DUIAAPELL. EL DIMONI SE’L POSA, PERÒ EN LLOC DE FER POR, FEIA RIALLES.

     - COM VOLEU QUE SURTI AMB AIXÒ, NO VEIS QUE NO S’HA VIST MAI UN DIMONI AMB CAPELL?

TENC UNA ALTRA IDEA -VA RESPONDRE EN MIQUEL-, DINS LA CUINA HE VIST UNA CRESTA DE GALL, VAIG A CERCAR-LA. TOT D'UNA TORNAR AMB LA CRESTA A LA MÀ.

-PAREIX UN PUNK, -VA DIR NA TONINA-, ARA SÍ QUE FARÀ RIALLES!

EL DIMONI AMB PLORERA SE'N TORNAVA A CA SEVA QUAN NA TONINA VA DIR:

-COM NO HI HAVÍEM PENSAT ABANS?. TENIM LES CARETES DE DIMONI QUE HEM FET A L'ESCOLA I LES CARETES TENEN BANYES.LA VA ANAR A CERCAR I EL DIMONI VA FER UN SOMRIURE. ES VA POSAR LA CARETA I... PERFECTE!

L'HORABAIXA QUAN VA COMENÇAR A FER FOSCA, VAREN PREPARAR EL FOGUERÓ AMB ELS TIONS I LES BRANQUES. M'ES TARD ARRIBAREN SANT ANTONI I EL DIMONI I ES POSAREN A BALLAR I A CANTAR AL VOLTANT DEL FOC.

NA TONINA I EN MIQUEL, SABIEN QUE L'HAVIEN AJUDAT I PER TANT NO ELS FEIA POR, TAMBÉ ES POSAREN LA CARETA DE DIMONI. I COMENÇAREN A BALLAR COM SI FOSSIN DIMONIS CUCARELLS.

ENS HA AGRADAT MOLTÍSSIM L'HISTÒRIA I HEM RIGUT MOLT!